Entradas

Teodor Llorente

LA SEUA BIOGRAFIA Teodor  Llorente  i Olivares naix el 7 de gener de 1836 a València, fill de l'advocat i regidor valencià Felicíssim  Llorente . En uns inicis segueix la vocació del pare i als vint-i-dos anys es llicència en dret i filosofia i lletres en la Universitat de València, i exerceix l'advocacia durant algun temps. Durant l'etapa universitària s'interessa pel cultiu de la poesia i fa amistat amb el poeta Vicent Venceslau Querol. Els dos jovents prompte coneixen el poeta i filòleg mallorquí Marià Aguiló, un dels promotors del moviment de la Renaixença a Mallorca, que havia arribat a València per a treballar de bibliotecari a la universitat. A pesar que comença escrivint versos en castellà, la lectura dels poemes de Joaquim Rubió i Ors, El Gaiter del Llobregat, i la influència de Marià Aguiló, acaba per a decantar-ho a escriure poemes en la seua llengua materna i a interessar-se pel ressorgiment literari valencià. L'amistat amb l'escriptor mallo

poesia trobadoresca

ISABEL DE VILLENA

ISABEL DE VILLENA Biografia: Es creu que  Isabel de Villena  va néixer a València el 1430. Va ser escriptora i religiosa de l'ordre de les Clarisses i el seu pare era Enric de Villena, un poeta i prosista de la noblesa que va escriure, entre altres obres, l' Arte de trovar  (1433). Isabel va ser batejada amb el nom d'Elionor i va viure des de petita a la cort de Maria de Castella, educant-se dins els ambients aventurers i oberts que envoltaven a Alfons el Magnànim. El 1445 va professar en el convent de la Santíssima Trinitat de les clarisses de València, on seria anomenada abadessa el 1463, una responsabilitat que exerciria fins a la seva mort el 1490.  D'Isabel de Villena s'ha conservat una única obra que li ha valgut un reconeixement universal, la  Vita Christi , que va veure la llum per primera vegada a València el 1497, en edició d'Aldonça de Montsoriu, l'abadessa que la va substituir en el càrrec. Poc se sap d'altres obres, però

EL RENAIXIMENT

EL RENAIXIMENT: El Renaixement és  una  època   artística , i d’ extensió   cultural , que  dóna   inici  a  l' Edat Moderna  i en  què  es  reflecteixen   els   ideals  del  moviment   humanista  que va  desenvolupar -se a Europa el  segle   xvi . El  mot  « renaixement » es va  utilitzar   perquè aquest   corrent   reprenia   els   elements  de la cultura  clàssica . El  terme   simbolitza  la  reactivació  del  coneixement  i el  progrés després  de  segles  de  predomini   d'un   tipus  de  mentalitat   dogmàtica   establerta  en  l'Europa  de  l' edat   mitjana .  El  pensament  humanista  és  una  concepció filosòfica  del  món  que  situa   l'home  al centre de la  seva   reflexió ( antropocentisme ). Per  tant , exalta la figura humana, la  individualitat  i la  llibertat  de  l'home  per interpretar el  món .  Des  d'una  perspec tiva de  l'evolució  artística general  d'Europa , el  renaixement  significa una ruptura  amb  la