CONTEXT HISTÒRIC: EL SEGLE XV EL SEGLE XV A LA CORONA D’ARAGÓ:
Finalitza l’expansió de la Corona d’Aragó pel Mediterrani, ja que sota el regnat d’Alfons el Magnànim (1416-1458), s’incorpora als seus dominis el regne de Nàpols (1442).
Una
part dels problemes que patia la Corona d’Aragó es van agreujar, fet
que es va notar molt més a Catalunya i Mallorca. D’altra banda, la
població es va oposar a la política del Magnànim, argumentat que aquest
passava molt més temps a Itàlia i poc atent a les seues necessitats,
desembocant en diverses revoltes socials i, una vegada mort el rei, en guerra civil (1462- 1472).
EL SEGLE D’OR:
Anomenem Segle d’Or a l’etapa de creixement econòmic i esplendor cultural que va viure el Regne de València durant el segle XV.
És el moment en què escriuen les seues obres Ausiàs March, Joanot Martorell,
sor Isabel de Villena o Jaume Roig. Alhora, es construeixen grans
edificis gòtics com les Torres dels Serrans o la Llotja de València. La importància de la literatura i l’art d’aquella època expliquen que l’hagen definida com el Segle d’Or de la nostra cultura.
EL SEGLE XV A EUROPA:
És l'època del Renaixement a Europa, iniciada a Itàlia el segle anterior. Estem en el Quattrocento. Reapareix l'humanisme, moviment que va donar un impuls a les ciències, la filosofía i l'art basant-se en l'antic saber dels grecs i els romans. Les seues característiques fonamentals són el donar major importància a l'individu, antropocentrisme,i
l'ús de la raó com a motor del coneixement. L'home passa a ser el
centre del món, es canta i s'ama a l'home, a la naturalesa, a la
política, a la filosofia.
Un de les fites més importants de l'època és la invenció de la impremta, que va permetre l'extensió i distribució de grans obres científiquesi
literàries. La lluita entre els reis i la noblesa i el clero a poc a
poc va sent guanyada pels primers, creant poderosos estats centralitzats
(Castella, França, Anglaterra) . Arriben els estats moderns amb la seua burocràcia, els seus exèrcits i les seues lleis. En 1452 es produeix la caiguda de
Constantinoble en mans dels turcs tallant la ruta del comerç europeu
cap a Àsia, les seues espècies i teixits. Este fet va ser importantíssim ja
que el nou home renaixentista no es rendirà i buscarà noves rutes
d'accés als seus productes, la qual cosa va portar a la circumnavegació d’Àfrica pels portuguesos i al projecte de Cristòbal Colom d'accedir al mercat asiàtic navegant cap a l'oest travessant la Mar Oceana, lloc misteriós i fosc per als coetanis, i que derivaria en el descobriment d'un nou continent.
CONTEXT LITERARI: LA NARRATIVA MEDIEVAL
LES NOVEL·LES DE CAVALLERIES I LA NOVEL·LA CAVALLERESCA:
Encara que alguns confonen novel·la cavalleresca i els llibres de cavalleries, hi ha una diferència essencial entre els dos gèneres: la novel·la cavalleresca remet
a un món possible, i a vegades real, quan es tracta de biografies de
cavallers que pertanyen a la història. Al contrari, els llibres de
cavalleries estan replets de gegants, dracs, mags i bruixes, ungüents i altres inversemblances fantàstiques.
NOVEL·LES DE CAVALLERIES:
Dels llibres de cavalleries podem extraure les següents característiques.
Narren
les gestes fantàstiques i increïbles d'un cavaller, com a personatge
principal, considerat un heroi, l'origen del qual ve d'un naixement èpic
i extraordinari, les qualitats d'este personatge són inversemblants i
fantàstiques, com ara una força sobrenatural, el do de la màgia, és
mitificat com un personatge omnipotent i invencible. Els llibres de
cavalleries situen la història en llocs llunyans i exòtics, recreant
escenaris fantàstics i en un temps no contemporani, sinó en èpoques
llunyanes i fins i tot mítiques. En el rerefons de les històries de cavallers apareixen sers irreals amb els quals ha de lluitar, com ara dracs,
serps gegants, bruixes i gegants, dels quals sempre ix victoriós. I en
les seues aventures solen aparéixer personatges secundaris, els quals ofereixen la seua ajuda com ara nanos, o mags... Resulten llibres molt extensos, plens de aventures fantàstiques, en les quals sempre s'obrin nous camins perquè l'heroi isca victoriós de tota gesta. Amadís de Gaula, és un referent en este tipus de llibres de cavalleries.
NOVEL·LA CAVALLERESCA:
De les novel·les cavalleresques podem extraure les següents característiques. Sorgeixen en el s. XV, i tenen com a intenció ser un reflex contemporani dels cavallers de l’època, per tant tracten de ser el més versemblants i
reals possible. Els personatges principals recauen sobre cavallers
forts i valents però sense sobrepassar les capacitats normals del ser
humà, els quals han de realitzar gestes de dimensions reals, que
qualsevol altre cavaller podria dur a terme.
I per a això han de valdre's de la seua intel·ligència, astúcia i
valor. Es caracteritzen per ser nobles, lleials, honorables i fidels als
seus deures ètics. L'acció se situa sobre llocs reals fàcilment
recognoscibles pels lectors o oients, i transcorre en un temps coetani
al lector. En el seu intent per voler reflectir la realitat del moment,
en este tipus de novel·les apareixen personatges, batalles, o gestes
reals de l'època. Són referents d'este tipus, les novel·les Tirant lo Blanc i Curial e Güelfa.
LES CANÇONS DE GESTA:
Cantar
de gesta és el nom donat a l'epopeia escrita en l'Edat Mitjana o a una
manifestació literària extensa pertanyent a l'èpica que narra les gestes
d'un heroi, les virtuts de les quals representen models per a un poble o col·lectivitat durant l'Edat mitjana.
En
els segles XI i XII, els joglars divulgaven oralment els cantares de
gesta, a causa de l'analfabetisme de la societat de l'època. No obstant això, si estos cantares de gesta han arribat fins als nostres dies, es deu
al fet que es van realitzar còpies manuscrites d'ells. En general estes
còpies són prou més tardanes que les pròpies cançons. Estos cantars eren recitats pels joglars.
ELS ‘FABLIAUX’ I ALTRES OBRES:
Són anomenats així pel seu origen francés, es tracta d’una mena de contes breus protagonitzats per burgesos, religiosos o llauradors en situacions còmiques. Tenen una temàtica molt més pròximaa la realitat i són de caràcter humorístic i fins i tot eròtic. Exemples: Contes de Canterbury, de Geoffrey Chaucer o El Conde Lucanor de Don Juan Manuel. Aquest últim té influencia d’autors com Ramon Llull i obres de la tradició àrab.
CURIAL E GÜELFA:
És una obra d’autor desconegut, trobada l’any 1876 per Manuel Milà i Fontanals, i redactada a mitjan segle XV. Hi ha diversa hipòtesi sobre l'autoria del text, però ni tan sols la procedènciade l'autor ni el lloc on va ser escrita la novel·laestan clars de moment. Entre les possiblesprocedències, atés que les diferènciesdialectals del català literari eren mínimes en l'època, s'han citat diversos autors i regions de Catalunya i de València, i també hi ha qui ha argumentat que podria haver sigut escrita a Nàpols o inclús a Borgonya.
Argument:
Narra les aventures d'armes i els infortunis del seuprotagonista, Curial, en el marc d'una trama amorosa determinada pels zels de Güelfa, distribuïdes en tres llibres.
1ºllibre:
Compte la joventut de Curial, un cavaller pobre que rep una acurada educació en la cort del marqués de Monferrat. D'ell s'enamora Güelfa, una jove viuda germana del marqués, però les enveges fan que Curial haja d'anar-se.
2ºllibre:
El segon llibre és d'acció més àgil. Curial fa de cavaller errant i acudix al torneig de Melun que ha convocat el rei de França; i la seua fidelitat amorosa és novament posada a prova; roman a París per orde de Güelfa, i uns vells envejosos i maledicentes l'acusen amb falsia i perd el favor de la zelosaGüelfa i del rei de França. Viu moments d'èxit en la cort de París, sobretot després de véncer al temible cavaller Sanglier de Vilahir, Güelfa jura no tornar-li a concedir el seu favor fins que tot Li Puy-en-Velay demane mercé en nom seu.
3ºllibre:
El tercer llibre està dedicat a les muses i narra el viatge de Curial a Terra santa i a Grècia. Arriba a Jerusalem després de diverses aventures. Visita després la muntanya Athos, Atenes, Tebes i la muntanya Parnàs. Té un son mitològic i, al tornar de Gènova, és llançat per una tempestat a la costa de Trípoli i capturat. Passa sis anys captiu a Barbaria fins que, gràcies a l'amor que li professen unes dones mores (una de les quals, Quamar, filla del seuamo, inclús se suïcida per ell) i la intervenció de diversos nobles cristians, pot tornar a Montferrat, encara que Güelfa continua enfadada amb ell. Marxaa França. Aconseguix honra en fets d'armes i lluitantamb lleons i organitza un exèrcit per a ajudarl'emperador d'Alemanya, atacat pels turcs; obté la victòria, recobra el seu prestigi i retorna a Montferrat, on el marqués li dóna per fi la mà de Güelfa, qui al fi ho accepta en matrimoni.
TIRANT LO BLANC:
L’ autor és el cavaller Joanot Martorell, d’una família de la noblesa mitjana. Estava molt relacionat amb el poder reial i municipal. Martorell devia redactar el Tirant lo Blanc entre 1460 i 1466. Va morir a València en 1468. Però el Tirant no es va publicar fins 1490 per Martí Joan de Gaula,
per aquest motiu hi ha molta especulació sobre l’autoria de l’obra. És
una de les obres més importants de la literatura universal.
FONTS D’INFORMACIÓ:
Comentarios
Publicar un comentario