CRÒNICA DE JAUME I

CRÒNICA DE JAUME I

crònica de Jaume I

CONTEXT:

Durant la baixa edat mitjana (s.XII-XV), la societat va experimentar molts canvis, el sistema feudal va començar a ser part del seu poder, els reis cada vegada tenien més força i al mateix temps a les ciutats va nàixer una burgesia lliure d’obligacions feudals. En aquest context, l’esgésia no va perdre la seua posició central, però van sorgir nous centres de cultura, com les universitats de Paris u Oxford.

El llatí continuà sent la llengua de cultura, però les altres llengues romàniques, van començar a usarse cada vegada més.

LITERATURA:

Hi ha quatre grans cròniques (diapositiva), unes obres que ressalten la figura dels reis d’Aragó i de les seues gestes militars i polítiques.

Crònica: són obres d’història, donen compte dels fets que van ocórrer en la realitat. També estan relacionades amb la literatura, pel seu llenguatge elaborat, que pretén cridar l’atenció del lector i tindre una bona estètica. 

Sobretot les cròniques són obres polítiques, amb elles volen transmetre una imatge heroica dels reis d’Aragó.

LLIBRE DELS FETS:

el llibre dels fets de Jaume I, fou escrita entre la seua conquesta a Mallorca i la seua mort. 

No es tracta d’una crònica, sino de un llibre de fets, es a dir, un llibre autobiografic, on conta la seua vida.

Aquest llibre no va ser escrit per ell, sinó manà dictar a uns escrivans, això vol dir que es veu la imatge del reï desde la seua pròpia perspectiva com a model de comportament per als próxims reïs.

LLIBRE DELS FETS: ESTRUCTURA I ARGUMENTS:

Entre 1208 i 1228. S’expliquen un conjunt de petits conflictes durant la seva edat més tendra, mentre els templers s’ocupaven de la seva formació (l’engendrament gairebé miraculós de Jaume I, la mort de Pere I a Muret, el casament de Jaume amb Leonor de Castella, etc.).

De 1229 a 1240. És la part més divertida del Llibre dels fets: narra la conquesta de Mallorca. Seria el primer pas en el destí de la Corona d’Aragó. Posteriorment arribaria la conquesta de València (1238). En el llibre s’intenta demostrar com tots aquests fets el rei els pogué dur a terme perquè gaudia del favor diví.

De 1240 a 1265. Els fets narrats són menys dinàmics, la seua preocupació per les actuacions dels seus cavallers a terres de frontera i de com mantindre una convivència necessària entre moros i cristians.

De 1265 a 1276. Torna el dinamisme i les narracions bel·licoses, altre cop contra els moros. Té lloc la conquesta de Múrcia. Hi ha molts episodis que pretenen justificar els seus actes. Els últims capítols, que narren la malaltia que desembocaria en la mort de Jaume I, foren redactats per alguna altra personalitat en voler incorporar la mort del monarca a la Crònica.

LLIBRE DELS FETS: LLENGUATGE I ESTIL:

A la Crònica es fa ús d’un llenguatge popular i coloquial (refranys, dits, i expressions, i l'us de la primera persona del plural), i de la llengua pròpia per part dels personatges, en molts fragments reprodueixen la llengua amb la que Jaume I va estar en contacte (francés, àrab, castellà i aragonés).

En aquesta història el rei no sempre apareix com un heroi, sino que tambè es mostren els petits fets de la seua vida

Video dinosaurio
Video 1