EL RENAIXIMENT

EL RENAIXIMENT:

El Renaixement és una època artística, id’extensió cultural, que dóna inici a l'Edat Moderna i en què es reflecteixen els ideals del moviment humanista que va desenvolupar-se a Europa el segle xvi.

El mot «renaixement» es va utilitzar perquè aquest corrent reprenia els elements de la cultura clàssica. El terme simbolitza la reactivació del coneixement i el progrés després de segles de predomini d'un tipus de mentalitat dogmàtica establerta en l'Europa de l'edat mitjana. 

El pensament humanista és una concepciófilosòfica del món que situa l'home al centre de la seva reflexió(antropocentisme). Per tant, exalta la figura humana, la individualitat i la llibertat de l'home per interpretar el món. 

Des d'una perspectiva de l'evolució artística general d'Europa, el renaixement significa una ruptura amb la unitat estilística que fins a aquellmoment havia estat supranacional: s'acostumaa entendre el gòtic com el primer estil paneuropeu.

L'observació, l'experiència i el sentit crític delshumanistes van preparar el camí de la ciènciamoderna, en la que varen destacar Leonardo Davinci ,Galileu o Copernic

En 1580 es va editar els assaigs de michel de Montaigne on es reflectien en prosa l’interes per diversos camps del coneiximent y l’importancia de l’esser huma com a centre del univers.

El segle xvi a la corona d’aragó:

Amb el matrimoni dels reis catolics es va consumar la unitat dinàstica entre Castella i Aragó y aquesta ultima s’incorpora a la monarquia hispànica, però totes dues corones van mantindre la seua independencia jurídica es adir van conservar els mateixos sistemesd'organització, independents i clars.

En conjunt durant el regnat dels Reis Catòlics, es produïx un reforçament del poder real, augmentant el prestigi i l'autoritat de la monarquia enfront de l'Església, noblesa i Talls. Iniciant la situació que es coneix com a monarquia autoritària gracies a aquesta adquisicio de poder El Consell real de Castellaera el principal òrgan consultiu va poder controlar institucions propies com la generalitato crear noves com consells especialitzats en determinades àries del govern com el Consellde Croada, per a aconseguir fons per a la guerra de Granada o el Consell d'Ordes Militarspresidit pel rei.

Davant els privilegis dels reis y la noblesa y la perdua de poder de les institucións forals els burguesos i part dels llauradors van protagonitzar la revolta de les germanias va ser una rebel·lió armada que es va produir en el Regne de València i a les Illes Balears ben entrat el segle XVI, durant el regnat de Carles I. La revolta, tot i que no va tenir cap repercussiómés enllà del Regne de València i del Regnede Mallorca (tret d'alguns aldarulls relacionats a Catalunya), va tenir com a conseqüències més directes l'acceleració del procés centralitzador autoritari monàrquic, la progressiva pèrdua de poder de l'oligarquia nobiliària valenciana, i una forta reducció dels drets del poble valencià 

En aquests segle es varen agravar el problemas de convivencia religiosa ya que venien del segle passat on es varen expulsar als jueus. Els musulmans descendents d’alalandalus van ser obligats a convertise al cristianisme .pero molts van continuar amb la seua llengua i religio sobretot al regne de valencia el que va suposar per la presio política l’expulsió total dels moriscos al 1609 

Joan Lluís Vives i March també fou un dels màxims representants de l'humanisme europeu, destacant en diversos àmbits del pensament i de la cultura. Vives desenvolupa una activitat intel·lectual en nombrosos camps com la literatura, l'antropologia, la filosofia, la pedagogia, la teologia, el dret, les qüestions socials i la psicologia. I per a realitzar aquesta tasca, en la qual prevalen els seus principis morals i espirituals, utilitza els autors grecollatins, aprofitant els seus valors humanístics peròrebutjant el seu paganisme

En l’ambit arquitectonic destaquen la façana del hosital de Xátiva o el monestir de sant miqueldels reis

Poesía :

Hi ha dos tendencies poetiques -continuacio de la tradicio anterior.  Copiant el estil de la escola satirica valenciana com el cas de guerau de montmajor. Amb la influencia d' Àusias March que es demostera als llibres de Joan Ferrandis d`Herèdia y Pere Serafi. O partir de la imitacio de la poesía popular comes el cas de Joan Timoneda o Pere Serafi. Per altra banda la renovacio de la métrica segons el patrons renaixentistes italians que tambe es el cas de Pere Serafi.

Prosa:

L’interes renaixentista per lo antic porta a molts intelectuals a reconstruir l’historia en molts casos utilitzen llibres o fonts arqueologiques per a validar el seu punt de vista, a la vegada tambe aprofiten i exposen la seua ideología política utilizant drets passats per argumetar els seus ideals destaquen Pere Antoni Beuter.
Les seues principals obres foren historiogràfiques, entre les quals destaca: la ''Primera part de la història de València'' de 1538 on tracta el tema de la fundació de València, davant la progressiva castellanització de les classes urbanes dirigents de València, la segona part de l'obra de Beuter fou redactada només en castellà i publicada el 1550 sota el nom ''Segunda parte de la crónica general de España''. 

Cristofor despuig: La seva obra ''Los col·loquis de la insigne ciutatde Tortosa'' (1557) és una interessant obra en prosa catalana del segle XVI. Escrita en forma dialogada pretén fer història de Tortosa, amb els persontges Fabio y Lucio que expliquen l’historia de la ciutat a don Pedro que era un recent llegat de valencia. Aquesta obra no es va publicar e el seu momento per por a l’inquisicio ya que te unes idees consideradesfavorables a la reforma.