ISABEL DE VILLENA
ISABEL DE VILLENA
Biografia:
Es creu que Isabel de Villena va
néixer a València el 1430. Va ser escriptora i religiosa de l'ordre de
les Clarisses i el seu pare era Enric de Villena, un poeta i prosista de
la noblesa que va escriure, entre altres obres, l'Arte de trovar (1433).
Isabel va ser batejada amb el nom d'Elionor i va viure des de petita a
la cort de Maria de Castella, educant-se dins els ambients aventurers i
oberts que envoltaven a Alfons el Magnànim. El 1445 va professar en el
convent de la Santíssima Trinitat de les clarisses de València, on seria
anomenada abadessa el 1463, una responsabilitat que exerciria fins a la
seva mort el 1490.
D'Isabel de Villena s'ha conservat una única obra que li ha valgut un reconeixement universal, la Vita Christi, que va veure la llum per primera vegada a València el 1497, en edició d'Aldonça de Montsoriu, l'abadessa que la va substituir en el càrrec. Poc se sap d'altres obres, però es diu que va escriure diversos tractats i una obra mística, l'Speculum Animae, l'última notícia de la qual data del 1761, però que avui roman perduda. En tot cas la dedicació a les lletres de l'autora no és gaire freqüent en la seva època i sens dubte s'ha d'emmarcar dins l'esplendor cultural de la València del segle XV. Es creu també que Isabel va tenir ocasió de compartir les seves idees literàries amb Jaume Roig, que aleshores exercia de metge del mateix convent, i alguns estudiosos han volgut veure en la Vita Christi una resposta a la misogínia de l'autor del Spill. D'altres escriptors i traductors de l'època l'esmenten o li dediquen les seves obres, com ara Miquel Pérez, que li dedica la traducció de la Imitació de Jesuchrist, la qual cosa dóna idea del seu prestigi entre els autors que l'envoltaren.
La intenció doctrinal de la Vita Christi, llibre que no va ser signat per l'autora i que només la intervenció de Sor Aldonça va salvar de l'anonimat, no treu que aquest sigui un gran treball literari que no va cercar sols a les fonts considerades legítimes. Lluny d'això, Isabel de Villena escriu parant atenció a altres fonts dites "extracanòniques": llibres apòcrifs o tradicions. Segons Martí de Riquer, la Vita Christi és "un llibre biogràfic i de contemplació alhora, i si no tenim en compte aquests dos aspectes, fonamentals en la intenció de l'autora, correm el perill de no entendre'l, encara que això no vulgui dir que el lector modern trobi més interès en la vida de Crist i en els episodis del més enllà."
Des del segle XV la influència de la Vita Christi ha estat notable en la literatura religiosa, però també se la considera com una de les obres medievals més representatives de la seva època. De les nombroses edicions posteriors es podrien destacar moltes, però potser la més important va ser la publicada a Barcelona el 1527. La més recent va veure la llum a Edicions Bromera l'any 2013.
D'Isabel de Villena s'ha conservat una única obra que li ha valgut un reconeixement universal, la Vita Christi, que va veure la llum per primera vegada a València el 1497, en edició d'Aldonça de Montsoriu, l'abadessa que la va substituir en el càrrec. Poc se sap d'altres obres, però es diu que va escriure diversos tractats i una obra mística, l'Speculum Animae, l'última notícia de la qual data del 1761, però que avui roman perduda. En tot cas la dedicació a les lletres de l'autora no és gaire freqüent en la seva època i sens dubte s'ha d'emmarcar dins l'esplendor cultural de la València del segle XV. Es creu també que Isabel va tenir ocasió de compartir les seves idees literàries amb Jaume Roig, que aleshores exercia de metge del mateix convent, i alguns estudiosos han volgut veure en la Vita Christi una resposta a la misogínia de l'autor del Spill. D'altres escriptors i traductors de l'època l'esmenten o li dediquen les seves obres, com ara Miquel Pérez, que li dedica la traducció de la Imitació de Jesuchrist, la qual cosa dóna idea del seu prestigi entre els autors que l'envoltaren.
La intenció doctrinal de la Vita Christi, llibre que no va ser signat per l'autora i que només la intervenció de Sor Aldonça va salvar de l'anonimat, no treu que aquest sigui un gran treball literari que no va cercar sols a les fonts considerades legítimes. Lluny d'això, Isabel de Villena escriu parant atenció a altres fonts dites "extracanòniques": llibres apòcrifs o tradicions. Segons Martí de Riquer, la Vita Christi és "un llibre biogràfic i de contemplació alhora, i si no tenim en compte aquests dos aspectes, fonamentals en la intenció de l'autora, correm el perill de no entendre'l, encara que això no vulgui dir que el lector modern trobi més interès en la vida de Crist i en els episodis del més enllà."
Des del segle XV la influència de la Vita Christi ha estat notable en la literatura religiosa, però també se la considera com una de les obres medievals més representatives de la seva època. De les nombroses edicions posteriors es podrien destacar moltes, però potser la més important va ser la publicada a Barcelona el 1527. La més recent va veure la llum a Edicions Bromera l'any 2013.
Vita Christi València: Aldonça de Montsoriu, 1497.
Jesús i les dones Barcelona: Barcino, 2012
Obres traduïdes
Obres traduïdes
Comentaris d'obra
Vita Christi és una vida de Jesucrist en
romanç, perquè los simples e ignorants puguen saber e contemplar la
vida e mort del nostre redemptor e senyor Jesús", com llegim a la
rúbrica inicial de l'obra, en la qual, cal remarcar-lo, els verbs saber i contemplar són
usats d'acord amb les dues clares i evidents intencions del llibre, el
qual no tan solament informa, de manera molt desigual, sobre els fets
diguem-ne biogràfics del Salvador, ans encara, i potser principalment,
basteix sobre aquests fets unes llargues consideracions piadoses destinades a enfervorir el lector.
Jaume Roig considera les dones com a causants del pecat. Aquest
és un dels tòpics més subratllats al llarg de tota la literatura
misògina medieval. Potser és per això que Isabel de Villena el contradiu
amb més vigor que cap altre dels tòpics usuals, com veurem a
continuació.
Sembla versemblant que Isabel de Villena va escriure el seu Vita Christi com a rèplica a la misogínia de l'Spill, obra que devia haver llegit. A la seva obra dignifica tant com pot la dona. L'apologia que en fa ve donada principalment per la seva concepció del llibre com una vida de Jesucrist, vista a través de les dones. El llibre és el relat de la vida de Crist; però no és agosarat de dir que el paper principal es dóna a Maria. A més, l'autora selecciona de l'Evangeli només aquells passatges en els quals les dones tenen un paper rellevant.
Per a Isabel de Villena, les dones no tan sols no són les causants del pecat, sinó que estan inclinades a virtut i són amables i pietoses."
Sembla versemblant que Isabel de Villena va escriure el seu Vita Christi com a rèplica a la misogínia de l'Spill, obra que devia haver llegit. A la seva obra dignifica tant com pot la dona. L'apologia que en fa ve donada principalment per la seva concepció del llibre com una vida de Jesucrist, vista a través de les dones. El llibre és el relat de la vida de Crist; però no és agosarat de dir que el paper principal es dóna a Maria. A més, l'autora selecciona de l'Evangeli només aquells passatges en els quals les dones tenen un paper rellevant.
Per a Isabel de Villena, les dones no tan sols no són les causants del pecat, sinó que estan inclinades a virtut i són amables i pietoses."
L'estil:
El
que més destaca de l'estil d'Isabel de Villena és la utilització d'un
llenguatge senzill i viu. Evita conscientment els cultismes i l'artifici
literari, buscant la naturalitat i la facilitat de comprensió per al
públic a qui destinava la seva obra.
Contrastant
amb les senzilles escenes domèstiques, l'autora frueix descrivint la
pompa i la solemnitat del protocol de les cerimònies celestials,
recreant-se en la fastuositat de les teles, joies, els menjars i
l'escenografia.
S'ha
de remarcar també la seva tècnica amplificadora: té una rara habilitat
per a redactar capítols sencers del seu llibre a partir d'un sol
versicle de l'Evangeli, bastint-ne la resta amb la seva prodigiosa
imaginació.
Comentarios
Publicar un comentario